Amb la il·lusió de reviure aquella gran època de l'Imperi Romà, aquest blog ens apropa una miqueta més al seu estil de vida, a les seves costums i al seu art. El món romà ens va deixar una gran herència històrica que no ha de passar desapercevuda, els nostres carrers, places i edificis ens expliquen dia a dia com va ser i com es va viure en aquesta ciutat romana que va ser capital d'un gran Imperi, TARRACO!!
La ciudad de Alba Longa se elevaba sobre
las colinas del Lacio. Esta ciudad albergaba el palacio de rey Procas,
un soberano de gran sabiduría que gobernó durante muchos años.
El rey tenía dos hijos, Numitor, el
mayor, era dulce y generoso. En cambio Amulio, el pequeño, era avaro y
cruel. La ley establecía que Numitor, el mayor, subiría al trono después
de la muerte de Procas. Pero el rey temía que Amulio quisiera hacer
desaparecer a su hermano.
- Te dejaré la mayor parte de mis riquezas en herencia, pero con la condición de que reconozcas a Numitor como rey.
Amulio se comprometió a ello … pero una vez muerto su padre, expulsó a Numitor y se apoderó del trono.
El nuevo rey estaba inquieto. Sin duda
Numitor no haría nada para recuperar el trono. Pero ¿y si un día sus
hijos reivindicaban su derecho? Así que Amulio hizo asesinar al hijo de
su hermano y encerrar a su hija, la princesa Rhea Silvia, en el templo
de las Vestales.
Como las sacerdotisas de la diosa Vesta
no se podían casar, Amulio estaba, finalmente, tranquilo: ella no
tendría nunca descendencia. Sin embargo, Marte, el dios de la guerra y
protector de la ciudad de Alba Longa, se indignó y envió un sueño a Rhea
Silvia.
En ese sueño, la vestal se veía en un jardín. Cerca de ella crecían dos
arbustos rápidamente, hasta convertirse en árboles majestuosos.
El sueño se volvió a repetir durante
siete noches consecutivas, y Rhea Silvia comprendió que le iba a
suceder algo extraordinario. En efecto, algunos meses más tarde dio a
luz a dos gemelos. El padre era Marte, el dios de la guerra.
Cuando conoció la noticia, Amulio sintió
una terrible cólera e hizo arrojar a la madre y los recién nacidos al
río Tiber. Rhea Silvia desapareció entre las aguas y todos la creyeron
muerta, pero en realidad fue recogida por el dios del río, Tiberino, que
se casó con ella. En cuanto a los gemelos, fueron arrastrados por la
corriente dentro de la cesta donde el cruel Amulio los había hecho
encerrar.
ERASE UNA VEZ EL HOMBRE: ROMA
Aquest mapa mostra el territori conquerit per l'Imperi Romà, amb capital a Roma, Itàlia.
A la peninsula d'Hispània podem identificar les tres provincies que es van crear i en particular la provincia de Tarraconensis, amb capital a Tarraco (Tarragona)
Troben restes d'unes termes del segle III d.C. al subsòl de Tarragona
03/12/2004
Un llibre de l'Institut Català d'Arqueologia
Clàssica revela que el subsòl de Tarragona amaga unes termes que, al
costat de les trobades a Clunia (Burgos), són les úniques de l'antiga
Hispània que daten del segle III després de Crist. L'extensió d'aquestes
termes podria ser d'entre 2.500 i 3.000 metres quadrats. Segons els
experts, la troballa reafirmaria Tarraco com a capital de l'imperi.
Inauguració de l’exposició Paradisus. Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Orléans al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona inaugura l’exposició Paradisus. Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Orléans,
la darrera de les realitzacions portades a terme dins del projecte
“Comenius Regio Tarragona-Orléans 2010-2012. Biodiversitat: Jardins
romans i Jardins del Loira”, coordinat pels ajuntaments d’ambdues
ciutats.
L’exposició ha estat realitzada conjuntament pel Muséum d’Orléans i
el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en col·laboració amb la
resta de participants del projecte. Per part d’Orléans, l'ASELQO
(Animation sociale, educative et de loisirs des quartiers d’Orléans) i
l'escola Guillaume Apollinaire. Per Tarragona, l’Institut Municipal
d’Educació, l'Escola de Pràctiques, l’Institut de Ciències de
l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili i el Museu d'Història de
Tarragona.
El Comenius Regio és un programa europeu –de dos anys de durada–
que té com a objectiu afavorir la cooperació i l’intercanvi
d’experiències i de bones pràctiques entre ciutats d’Europa, en l’àmbit
de l’educació escolar a l’entorn d’un tema concret.
PODEU DESCARREGAR EL TRÍPTIC DE LES ACTIVITATS EN AQUEST ENLLAÇ
Fòrum provincial de Tarraco, al costat de la Plaça del Mercat Central
El Fòrum Romà fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga Roma. A Tarraco s'articulaven les diferents dependències i els
serveis relacionats amb el govern, justicia, comerços i l'administració provincial. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els
emperadors en van fer construir de nous a la part baixa, l'anomenat Fòrums Imperials.
*Anar al forum es com avui dia anar... a la Rambla Nova i a la Plaça de l'Ajuntament !!! T'imagines passejant pel Fòrum amb els teus amics i amigues, vestits de romans anant a comprar fruites al mercat? A que sembla divertit!! doncs us proposo una activitat. Dibuixeu tots els companys de classe com seria la vostra vida si fossiu romans i anessiu passejant pel fòrum, penjarem els dibuixos que millor quedin i els compartirem amb els companys de primer cicle de primària, ells també penjaran els seus així que...no perdeu ni un moment!!!
Laia 6 anys
Manel 5 anys
A que esperes per penjar el teu!!!
Si voleu seguir investigant sobre la societat romana i passar una estona divertida clika el video, ERASE UNA VEZ EL HOMBRE!
Els amfiteatres romans eren edificis públics on se celebraven combats de gladiadors
entre si o contra animals salvatges i, també, lluites entre animals de
la mateixa o distinta espècie. Ocasionalment, s'hi oferien espectacles
navals. Les grades eren construïdes damunt d'un pòdium
per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de
feres. La situació de l'amfiteatre era fora de la ciutat amurallada, al costat del mar per aprofitar la pedra del terreny paer a la seva construcció. Les graderies es distrubuien en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva
categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de
l'arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per
facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades
discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els
distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria.
Vols ser un valent Gladiador...? doncs mira mira!!!
MARTIRI DE SANT FRUCTUÒS
Fructuòs va ser un bisbe de Tarragona i va patir martiri (fou cremat viu a l'arena de l'amfiteatre) En commemoració d'aquest fet, en el mateix lloc del martiri van construïr una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datada al segle VI dC. A aquesta basílica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII,
l'església romànica de Santa Maria del Miracle, de planta de creu
llatina: les restes visibles a l'actualitat damunt l'arena del sector de
Llevant de les grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple
romànic.
CIRC ROMÀ
El Circ romà de Tarragona va ser un dels circs més grans de tot l'imperi Romà.
Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es
troba en un estat excepcional de conservació. Ocupava l'espai que, avui
en dia, delimiten la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, el Pretori romà i el carrer Rere Sant Domènech, darrere de l'Ajuntament.
El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més
popularitat al món romà. En aquest recinte es disputaven les curses de
carros, tirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o
quadrigues).
TEATRE ROMÀ
Al teatre romà de Tarraco es van realitzar dos tipus d'espectacles.
D'entre les diferents posades en escena cal destacar les farses
atel·lanes, que va ser una de les manifestacions teatrals més
genuïnament romanes, i el mim.
Les farses atel·lanes es caracteritzaven per ser una peça breu,
de caràcter desenfadat, que utilitzava principalment elements satírics,
picants i grollers. Per la línia d'estil que desenvolupava el teatre
romà va quedar palès que aquest havia trobat la seva principal
inspiració en la tradició grega.
El teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana
que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la
finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Voleu saber-ne més d'aquesta cultura? Clica al video!!!
INVESTIGADORS PER UN DIA!!!
LES TERMES
A l'Estiu ens encanta anar a la platja o
piscina i banyar-nos per refrescar-nos del calor. Penses que les
piscines són un invent d'ara? Els nostres abantpassats ja anaven a les seves piscines "particulars", que en dius, ens sabries explicar que són les Termes...?
D'on obtenien l'aigua de les termes?
Com la transportaven?
Qui podia entrar a les termes?
Quins serveis s'hi trobaven?
En arribar a les termes, els romans deixaven la seva roba en un vestuari. Quin nom tenia?
Com es diu el gimnàs a l'aire lliure de les termes i quines activitats es practicaven?
Visita la següent informació per saber-ne més i millor!!
Es tracta d’un esplèndid monument
funerari del segle I dC, situat a peu de la Via Augusta a sis
quilòmetres de Tàrraco. El mausoleu té forma de torre quadrada i consta
de tres cossos diferenciats per motllures. En origen, disposava d’una
coberta piramidal, que no s’ha conservat.A la façana s’hi poden apreciar relleus esculpits amb una
representació del déu funerari Atis, una inscripció i, encara que molt
malmesos, els possibles retrats dels difunts inhumats, ben segur
personatges rics que podien fer-se erigir un sepulcre fastuós.
NECROPOLIS PALEOCRISTIANA
Necropolis de Tarraco, al costat del Eroski
És un conjunt funerari d'època romana de mitjans del segle III
dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí. És el cementiri paleocristià més important de la
Mediterrània Occidental.
El cementiri de Tàrraco va sorgir al voltant d'una basílica martirial dedicada a Sant Fructuós
i als seus dos diaques. Les restes d'aquesta basílica van
desaparèixer per deixar pas a la construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.
La tipologia dels sepulcres és molt variada i va des d'enterraments simples amb àmfora o teula
fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags,
alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta. Una peça molt important i coneguda a la ciutat és la nina d'ivori, datada del segle IV dC, que va
aparèixer dins d'un sarcòfag amb les despulles d'una nena d'uns sis
anys. Medeix 23 cm. d'alçada i és articulada per les espatlles, colzes,
malucs i genolls. Tot plegat permet endinsar-se en l'essència de la
societat cristiana de Tàrraco.
L'Arc
de Barà és un arc de triomf situat a uns 20km al nord de la ciutat de
Tarragona, prop de Roda de Barà. L'arc es troba situat sobre el traçat
del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340.
El
viatger romà que circulava per qualsevol de les nombroses vies i camins
que enllaçaven les principals ciutats de l'imperi romà es trobava
sovint amb arcs de triomf. Són monuments commemoratius amb significació religiosa: després d'una
campanya militar, els exèrcits havien de passar sota una porta sagrada
per a deposar el seu potencial destructor.
Els romans van ser bons enginyers i
arquitectes que donaven molta importància a la utilitat i a la grandària
de les seves construccions i obres públiques. Tenien coneixements sobre
els materials i les tècniques de construcció, ja que algunes d'elles
provenien d'altres cultures. Dels grecs, en concret, l’ús de la columna
havien heretat i l'arc i la volta dels etruscs. De tots els materials,
els que més van utilitzar els romans van ser el maó, el formigó, l'estuc
i el marbre.
L'AQUEDUCTE DE LES FERRERES O COM EL CONEIXEM A TARRAGONA... " EL PONT DEL DIABLE"
Duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.
Vols saber per que li diuen el Pont del Diable??
Clica aquí:
Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van fer, després del desembarcament dels Escipions a Empúries i de l'arribada a Tàrraco. I és que Tàrraco va constituir la principal base militar romana.
En realitat la muralla romana va ser construïda en dues fases clarament visibles en la diferent tècnica constructiva i es conserven encara tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la de Minerva.
Doncs bé, aquesta dita sempre feia referència a una via, o com li diem ara, una carretera, que passava per Tarragona:
La Via Augusta fou una via romana que des de Roma unia la Península Itàlica amb la Ibèrica després de travessar els Alps marítims i tot el sud de França. En arribar als Pirineus, seguia cap al sud per tota la façana mediterrània peninsular fins a Cadis.
Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km.Aquesta via es va anomenar de moltes maneres però va rebre la denominació definitiva per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç
entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.
L'arc de Berà es va construir sobre la Via Augusta
Els
Gladiadors van ser uns lluitadors de l'antiga roma que s'enfrontaven
per parelles amb homes o animals als jocs públics de l'Antiga Roma. Les
seves armes i vestimenta podien variar segons el tipus de gladiador de
que es tractava ja que el nom se'ls donava per la forma de combatre. Els
gladiadors anaven armats amb:
Casc. És la peça més característica entre les armes defensives del gladiador.
Duia una visera amb forats que cobrien completament el rostre permetent
veure i respirar. Els diferents models de cascos s'explica per la
varietat de combats, però també pel desig dels lanistes d'equipar als
seus homes amb la major riquesa possible de forma que produïssin un
efecte teatral.
Escut. Podia ésser quadrat, ovalat o circular, més lleuger i elegant que l'escut militar.
Braçalets.
Protegien la mà i el braç que no protegia l'escut. Podien ésser de
bronze o simplement amb forma de corretges entrelligades. Les cames eren
defensades per òcrees o gamberes.
Llances
Gladius (espasa) que de vegades podien substituir per un estoc puntegut.
Punyal, recte o encorbat.
Els gladiadors portaven el pit descobert i la part inferior del cos
amb un vestit curt, una tela, que fixaven amb un cinturó, baixava per
davant fins els genoll i anava recollit als malucs per no molestar al
moviment de les cuixes.
Aquest video ens mostra com eren les lluites de Gladiadors als Anfiteatres. Fixat bé que un dels dos anfiteatres que surten és el de Tarragona, a veure si en saps quin...?
Els Legionaris eren soldats de la legió de Roma (de l'exèrcit). El legionari va armat amb dues javelines, una de pesada i un altra de lleugera, una espasa i un punyal. Les legions estaven conformades generalment per nois de 15 anys.
Per protegir-se vestia un casc (galae), una armadura de anelles (lorica hamata), plaques (lorica segmentata) o escates (lorica squamata), un escut rectangular (scutum) que portava una protecció metàl·lica per a la posició de la mà. Completaven el seu equipament (impedimenta) un parell de sandàlies (caligae) i una motxilla o sarró (sarcina).
Formaven part d'un
cos molt disciplinat i entrenat que lluitaven contra grans exèrcits i també treballaven en obres d'enginyeria
militar (construcció de campaments, muralles i fortaleses) i obres
públiques (camins, ponts i aqüeductes).
En ese sueño, la vestal se veía en un jardín. Cerca de ella crecían dos
arbustos rápidamente, hasta convertirse en árboles majestuosos.
MARTIRI DE SANT FRUCTUÒS 
El Circ romà de Tarragona va ser un dels circs més grans de tot l'imperi Romà.
Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es
troba en un estat excepcional de conservació. Ocupava l'espai que, avui
en dia, delimiten la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, el Pretori romà i el carrer Rere Sant Domènech, darrere de l'Ajuntament. 
